Namaste! *

Despres de tres dies molt intensos, per fi he aconseguit trobar un cyber cafe per poder escriure les primeres ratlles des de la India. De fet, el temps per escriure l'he trobat gracies al retras de cinc hores que porta el tren que ens ha de portar fins a Agra per poder veure el famos Taj Majal i que ens ha obligat a omplir-nos l'estona a l'estacio de Benares. Us imagineu pensar en agafar un tren a les 17.30 i que us diguin que el retras el fara sortir a les 22.30? Suposo que tenint en compte com estan les coses amb la Renfe ja trobo punts en comu amb la India.

Les primeres impressions viscudes em fan dir que la India es un pais fascinant. Viu inmers en un caos permanent pero existeix un equilibri invisible que permet que no s'acabi d'ensorrar del tot. El viatge es converteix en una aventura permanent tal com sona i per tant, el fa molt mes atractiu fins al punt que comences a pensar en Phileas Fogg a la Volta al Mon en 80 dies pero traduit als 20 dies del nostre grup. I a mes, resulta molt util aplicar el principi darwinia que nomes sobreviuen aquells que millor s'adapten i no els mes intel.ligents!

La meva arribada a Mumbai va ser nocturna i sota la pluja i per tant, va ser una rebuda freda, pero el primer trajecte en un taxi antic provinent del Rallye Barcelona-Sitges fins a l'hotel passades les dues de la matinada, va ser un divertiment viscut en primera persona. Els indis condueixen sense respectar senyals ni carrils pero a tota vela i per tant, aquella cursa d'obstacles va fer les delicies de tot el grup. No vaig poder dormir massa pero es que la primera nit als hotels, el llit i jo sempre triguem temps en agafar-nos confianca.

L'endema al mati ens va llevar un brogit de veus que a traves de les cortines de l'habitacio ens va confirmar que en aquell carrer hi havia gairebe un miler de persones al dolce far niente, sense poder descobrir exactament que feien pero en continua conversa, amunt i avall amb els ulls posats a tot arreu. La primera passejada a plena llum de dia va ser molt interessant. Les olors, les mirades, els sorolls, les textures...tots els sentits en marxa. Jo, que soc un curios observador amb anima de periodista, no podia assimilar tantes coses a la vegada pero em deixava emportar com un estel. La jornada a Mumbai va ser curta perque el nostre desti era la ciutat santa de Benares. A l'aeroport domestic vam poder comprar bitllet a mitja hora pel vol, facturar i esperar juntament amb una parella d'italians de Milano a que sortis el nostre avio. L'aparell patia un retras perque estaven canviant la roda del tren davanter que havia punxat. Catorze indis mirant d'arreglar el tema mentre ens deien que aixo a vegades passa....carai, quina tranquil.litat!

* Namaste vol dir hola en hindu.

*Disculpeu que aquest teclat no permet posar accents!