Majaraja Palace

Despres d'acomiadar-nos de Pushkar, on per cert, vam llogar unes motos per sentir-nos part del paisatge automobilistic de la India, la ruta continuava cap a la ciutat dels Majarajas: Jodhpur. Els Majarajas, o rei de reis, son unes figures ben be del passat, una especie de senyors feudals que s'han anat perpetuant de generacio en generacio i que encara avui existeixen, pero que han perdut tota l'essencia del que van ser menys el fet de viure be. Les seves funcions actuals son teoricament "filantropiques" i, part del patrimoni cultural de la ciutat de Jodhpar, es mante i restaura gracies a les fundacions que presideix. A Jodhpur vam visitar el Palau on viu l'actual Majaraja, nascut l'any 1975. Al seu palau hi un petit museu que no estava obert quan vam anar, un hotel de luxe i les estances de la familia. Hom pot arribar a la conclusio que l'hotel i el museu mantenen la resta de l'edifici. Com a curiositat "rosa", en aquest Palau hi van celebrar fa poc la festa de casament entre la Liz Hurley i un empresari indi, ens ho van dir i crec que ho havia fullejat a la Hola.

Pero Jodhpur tambe la coneixen com la ciutat blava perque la majoria de cases estan pintades d'un color blau cel que des del nostre petit hotel semblen un pessebre. La majoria d'allotjaments tenen un restaurant al terrat. De fet, es fa molta vida als terrats, sobretot al vespre, quan bufa el vent i les hores passen fresques i tranquiles. Encara no havia parlat dels preus pero la India es un pais molt be de preu. Tenint en compte que per 1 euro ens donen 52 rupies, us puc dir que la majoria de plats i postres que hem anat menjant estan entre les 50-150 rupies, les ampolles d'aigua a 10 rupies o les coca-coles (sobretot trobes Pepsi) a 30 rupies. Per tant, per 3 euros dines o sopes i a sobre, si tens mes gana, pots cruspir-te un Mango Lassie o un Banana Lassie que son una mena de iogurts-batuts per 40 rupies amb el que no suposa cap problema convidar a una ronda a tot el grup!

Durant el viatge he detectat tres aficions molt comuns dels indis. En primer lloc el cricket, que es com el futbol per nosaltres, amb un seguiment aquests dies molt intens per la televisio donat que es juguen a Londres una serie de partits entre Anglaterra i la India amb una rivalitat al maxim. La segona aficio son els escacs i de fet no m'estranya. Es molt habitual veure els indis asseguts per tot arreu en conversa o amb un taulell i com que son de taranna tant tranquil, aquest entreteniment els hi va ni que pintat. La tercera aficio es fer volar estels. Durant la passejada que vam fer per uns jardins de la ciutat, vam poder probar els estels que omplien el cel gracies a l'oferiment que ens van fer. Us he de dir que continuament som saludats i convidats a qualsevol cosa. M'imagino que la nostra pell blanca i en el fons, el nostre rerefons occidental, ens transforma en persones atractives per descobrir. Encaixades de mans, fotografies amb els seus fills o fins i tot, un simple "hello", es una constant sense voler.

Practicament hem recorregut tres quartes parts del viatge, ens quedara l'aventura pel desert de Jaisalmer, la ciutat d'Udhaipur i poca cosa mes. La convivencia amb el grup va funcionant mes o menys be. Tenint en compte que la majoria no ens coneixiem i que som sis adults amb sis visions diferents en un pais que sempre te una setena visio, "l'estira i arronsa de l'amor" que proclamava en Capri*, s'aplica constantment.

Ah, una cosa, a la India hi voldre tornar!

*L'amor, per tal que funcioni, ha de ser un estira i un arronsa: un estira..... i l'altre nomes ha d'arronsar! -Joan Capri-