dimarts, 31 de juliol del 2007

Em falten cinc dies per marxar a la India. Qui m'ho havia de dir? M'han dit tantes coses d'aquest país del continent asiàtic en poc temps que veurem si tinc estòmac per païr-les plegades. Em quedo potser amb dues definicions : "La India és una país que no admet terme mig, o t'enamora o no hi tornés mai més" I l'altre "Anar a la India no és anar a fer qualsevol viatge, és un destí espiritual, per trobar-se amb un mateix..."

De moment, tot i que aquesta experiència la compartiré amb cinc persones més de les que ja us aniré parlant, el transport amb avió el faré solet. Bé, solet no perquè m'imagino que serem 200 o més dalt el Boeing d'Air France però és que els companys de viatge van encarregar el seu pasatge abans i ja no vaig trobar plaça al mateix preu per la mateix companyia. En fi, la familia Reial també viatja separada per seguretat. M'ho prenc així. L'altra cosa serà trobar-se a l'aeroport de Bombay (Mumbai, a partir d'ara).

De moment, aquí em quedo. Avui és l'estrena d'aquest blog que m'ha inspirat i preparat la Bet per tal que pugui explicar-vos les peripècies dels 20 dies per la India.

9 comentaris:

Bet ha dit...

Bé, David! Veig que te n'has sortit. No era difícil, eh? Ara només queda que trobis un ordinador de tan en tant i llestos. Seguirem les teves peripècies!

... ja tens La Pinya a la motxilla?

Unknown ha dit...

Lo prometido es deuda, així que aquí va el meu comentari... un plaer haver-te conegut, en cas que tornis, en conec un que hi va anar i s'hi va quedar, podré comprobar el antes i el después...
Un petonet,
Ari

Anònim ha dit...

Molt bé, David. Recorda les meves darreres paraules: no veguis aigua sense embotellar, si vols anar-nos explicant el viatge.
Molta sort i molt bon viatge!
Xavier Batalla

Eduard Batlle ha dit...

Ei David!

Sort amb la música del piano a l'Índia i la vida i carpe diem en el món del periodisme.

Una abraçada amic!

Unknown ha dit...

Mahatma-David,

Aprofita per reflexionar sobre el futur del país.

I per aprendre tècnqiues de rebel.lio civia.

Sort amb el viatge.

Pau

Unknown ha dit...

Només et falten unes hores per marxar, com ho portes???
Ja saps, a disfrutar el màxim, gaudir de les noves experiències i, sobretot, explica'ns tot, tot i tot...
Molta sort i bon viatge!!!

Anònim ha dit...

Ei!

Ja has tornat de Sant Quirze!? Au va! Que t'has de fer la maleta!!Aquí reforçant el que diu la Bet: Que no falti La Pinya a la motxilla!
I sobretot: torna! Molta sort!

Gemma

Cesc ha dit...

Al segle XIV Ibn Batuta va sortir de Tanger per anar a La Meca i va passar de llarg fins arribar a ser ministra a l'Índia. Quan siguis ministre, diga'ns-ho, que et vindrem a veure.

Cesc

Unknown ha dit...

Hola David, espero que, malgrat l'espera, el tren us hagi portat al Taj Majal sense més incidències. Que segueixi tan bé el viatge.Com pots veure, a Tarragona els teclats encara tenen accents.
Miquel