Hem passat la nit al desert, al ras, sota les estrelles. Es una experiencia interessant. M'esperava escoltar mes el silenci, la veritat. El desert de Thar es troba en una reserva natural al costat de la ciutat de Jaisalmer. Els primers 50 quilometres es fan amb un jeep atrotinat i despres, et planten en un poblet de quatre barraques i sis camells. La travessa fins a les dunes amb el camells em resulta gratificant. Aquestes besties son realment curioses, una barreja entre una jirafa i un cavall pero amb el pas elegant d'una model. Sembla que portin tacons, resulta fins i tot comic. Un cop hi puges i l'animal s'incorpora, et situes en un entresol amb vistes a l'horitzo. Les regnes les portava un nen que ha pujat amb mi. Jo vestit per la ocasio amb camisa blanca, barret i pantalo camel i ell al darrera cantant frere jacques, frere jacques.., em traslladava al conte del petit princep, que per cert, mai he acabat d'entendre.
Les hores han passat lentes. El sopar a base de verdures amb una fina salsa de sorra m'ha deixat indiferent. M'he estirat de seguida perque el telo estava aixecat. Estrelles i mes estrelles, la terra rodona (es cert!) i els sorolls dels escarbats volant. No he acabat de tancar els ulls del tot pero a dos quarts de sis m'he llevat. La vivencia s'ha acabat. Ha valgut la pena. Si he de ser mes sincer encara, m'esperava mes. M'he enrecordat d'una entrevista de fa uns quants anys a Pere Duran Farell on explicava que els seus viatges sempre eren al desert, que era la millor sensacio que es podia tenir. Jo ho havia interioritzat tant que l'expectativa era massa alta. No es pot fer aixo.
No he parlat de Jaisalmer pero caldria fer-ho perque es un capitol a part. Es tracta d'una fortalesa de color sorrenc amb carrerons molt estrets, un altre conte de fades pero que en aquest cas esta en perill perque els murs estan molt deteriorats i amb els anys no saben si podran seguir deixant dormir a l'interior. Al Rajastan, cada ciutat te alguna cosa que captiva. No se si les fotografies ho podran recollir. La frontera amb Pakistan esta relativament propera i per aixo es nota molta presencia militar. Per la carretera ens hem creuat amb convois que traslladaven tancs i es nota mes seguretat. El conflicte per Cachemira continua despres de molts anys entre els dos paisos. A mes, ara el dialeg te una to mes aviat nuclear.
El dilluns l'hem passat viatjant fins a Udhaipur, la ciutat mes romantica del Rajastan segons la Lonely Planet (li diem la Loly Planets, ens resulta mes familiar). Del desert mes desert hem passat al verd mes verd. Per primer cop he vist ploure tot un dia seguit a la India. Aquesta ciutat te l'atractiu del llac que hi ha al mig i que des del passeig en barca m'ha recordat al lago di Como. Es una ciutat altre vegada amb Maharaja amb palau pero aquest cop, he vist mes el seu business perque la majoria d'hotels i restaurants son de la seva propietat, a l'estil dels Grimaldi. Amb un cel mes blau hagues lluit mes tot el conjunt de palaus pero tambe te el seu encant amb la olor a pluja i els carrers lluents. Aquesta humitat constant m'ha permes quedar-me a l'hotel a veure una pel.licula de James Bond que feien a les set de la tarda. Resulta que a Udhaipur s'hi va rodar Octopussy i quina millor excusa per promocionar-ho que passant el film cada tarda. L'helicopter que porta a Roger Moore sobrevola el Taj Mahal (que esta a la ciutat d'Agra) i sembla aterrar als voltants, sobre un llac que resulta ser el llac d'Udhaipur, a 637 km!! Com que el paio de l'hotel m'ha vist tant interessat amb el tema Bond, m'ha parlat que m'ensenyaria la room 007. Amb la camera preparada he esperat al moment culminant que ha sigut realment decebedor. Els hi falta una mica de visio del marketing. Ni una trista foto, ni una trista referencia, nomes el numero de l'habitacio que porta el doble zero davant del 7. L'habitacio numero 7.
D'aqui un parell d'hores agafarem un avio d'Air India destinacio Mumbai. Alla ens quedara passar la nit per l'endema dijous quan agafarem el vol de tornada cap a Barcelona. Com que Mumbai es la capital de Bollywood, volem anar a un cine per veure alguna estrena. Espero que el resultat no sigui una mena de Pajares-Esteso amb musica de Marisol!
1 comentari:
Hola moreno,
Sóc l'avi Pere. Espero seguir les vostres aventures a Amèrica.
Bon viatge.
Publica un comentari a l'entrada